Assajos. Dies 7 i 8.

Dia 7

Dies d'assajos de fred i pluja.

9,30h Amb l'Anna treballem els seus dos monòlegs. El del 3er acte, a públic, té molta complexitat. Per començar, li demano a l'Anna que l'ataqui uns quants cops des de diferents angles, alguns oposats. Agafem de cada versió algunes notes que poden ser a la composició final. I el deixem descansar. El seu monòleg del 2òn acte el tenim una mica més clar, l'aixequem. Ja tenim una primera arquitectura. Encara no ens posem a furgar en les emocions.

10,30h Amb el Manel ens posem amb el seu monòleg a públic del 2òn acte. És el midpoint de l'obra, està farcit de transicions i diferents estats d'ànim i emocions, Manel té el principi molt definit ja, però encara no hem arribat ni a la meitat. Entén molt bé el què li passa al Dylan en aquest moment i què ens vol explicar, i les seves apostes són molt interessants i les fa amb convicció. Anem definint i trobant els moviments espaials que millor ajuden a no fer-nos perdre mai el fil i concretant les corves emocionals per les que ha de passar. Ens falta l'altre meitat del monòleg, encara.

12h S'afegeix la Clàudia i ens enfrontem al 3er acte, primer el tornen a passar per tenir-lo ben fresc i els demano que l'aixequin amb el que hi ha a la sala d'assaig, que de fet són els elements que Marcel, Nao i la Kompanyia utilitzen per les tardes pel seu MAMMON. Improvisadament, fan les 10 pàgines senceres a partir de les seves intuicions. A partir de les decisions escèniques que hem decidit amb el Jose Novoa col.loco els mobles en llocs més o menys estratègics i els hi proposo els moviments i les posicions bàsiques que crec que aquesta escena necessita per ser explicada. És una coreografia a grans trets. La practiquen un parell de cops i ho deixem estar per avui.

13,30h Amb el Gato provem el to de veu perfecte perquè l'Anna pugui cantar còmodament el tema final. Serà un F#. Obviament, el primer pas perquè aquest arriscat clímax final funcioni és que l'Anna s'hi senti molt còmode.

Anna ens ensenya l'interpretació de La Pulga que va fer al Barcelona Aixeca el Teló del 2010.

Doncs sí. La cosa té moltes possibilitats si sabem fer-ho bé.

16h Amb la Clàudia repasem el seu monòleg del 3er acte, amb el monstre. Tenim molta informació sobre aquest text, i hem d'anar netejant fins que, finalment, entenem una mica més l'arrel bàsica del què la Paola diu i vol en aquest moment. Finalment, ens emocionem a l'últim passe. Una bona manera d'acabar.

Dia 8

10,00h Amb l'Anna tornem a treballar una mica més el seu monòleg del 2òn acte. Quina és l'emoció concreta des d'on parla en aquest moment la Isabel? Això és el que anem buscant. Trobem un lloc que crec és el més interessant, i l'arrelem. Desprès mirem també el seu monòleg a públic del 3r acte, el Manel ja hi és i la seva presència ens ajuda a trobar alguns moviments i intencions concretes. Trobem els moviments en escena i les primeres motivacions de la primera meitat del monòleg, i tinc la sensació que estem avançant molt ràpid.

11,30h Amb el Manel, la Clàudia i l'Anna recordem la italiana del 3er acte que ahir vam aixecar. L'anem fixant i concretant, tot i que ni el ritme ni gran part de les intencions ni tan sols les posicions exactes són les que han de ser encara. És un treball tècnic a priori, però quan els actors es troben més còmodes és inevitable que algunes apostes artístiques comencin a sortir, i es pot començar a olorar com pot acabar definint-se tota aquesta escena. Estem a punt de trobar-la.

12,30h Amb l'Anna i el Manel llegim la seva escena del 2òn acte. És una de les que més m'agraden del text, crec, 7 ó 8 pàgines on la Isabel fa un slalom que pot resultar molt potent, l'Anna té les eines per fer una senyora escena, però no em vull descuidar que el Manel vagi encaixant tots els gols des del lloc on realment faci que tot funcioni. Després d'haver-la llegit i comentada, tenen més material, espero, per poder preparar-la i començar a treballar-la la setmana que ve.


13,30h Amb el Manel i la Clàudia mirem, també, la seva escena del 2òn acte. En aquest cas la podem començar a aixecar, ja que la feina base està feta. Fan una primera aposta, sense cap directriu meva. La tenen claríssima, la claven molt. Començo a veure quina pot ser la posada en escena però deixem aixó per un altre dia.

Per la nit, el Gato ens envia la versió del tema final en l'acord decidit per l'Anna. És deliciosa. Amb un aire més greu, la cançó agafa un altre color, més melanconiós. Bingo.