Assajos. Dies 11 i 12.

Quan estàvem enregistrant el vídeo promocional de Sé de un lugar a Madrid vaig acabar dormint al sofà del meu vell colega Eloy Azorín, per relaxar-me una mica vaig posar la tele i, mig sobat, em vaig menjar sencera la primera pel.lícula de la trilogia d'Iron Man, amb Robert Downey Jr, "puto crack". Com passa sovint quan estàs en procés creatiu, igual que quan estàs enamorat, et sembla que veus senyals als llocs més insospitats. En aquell moment estava començant a imaginar CLEÒPATRA, i de sobte vaig veure molts paral.lelismes entre les aventures de Tony Stark i la història de la Paola, el paper que la Clàudia Benito fa a la nostra obra. La gent que ara llegeix el meu text, qual els hi explico aquesta inspiració,  no m'acaben d'entendre, però el fet és que, abans de fer l'estructura de CLEÒPATRA vaig diseccionar detalladament la d'IRON MAN i finalment vaig utilitzar part de la seva construcció arquetípica per començar a donar forma a l'escaleta de l'obra. Tingue-m'ho clar, més enllà d'un artefacte d'entreteniment molt ben fet, les pelis de l'home d'acer em semblen una propaganda belicista molt ofensiva a nivell ideològic, però fer de hacker de la cultura mainstream és una de les coses que més em diverteix, i si som capaços de trobar els símbols(involuntaris o no) que hi ha darrera de productes massius aparentment poc elaborats intel.lectualment ens podem trobar amb troballes sorprenents. De fet, normalment, si una història, sigui la que sigui, funciona de veritat, és perquè invoca mites amagats que ens apel.len profundament. En el cas d'IRON MAN, els arquetips paternals i maternals que estructuren emocionalment el viatge de maduresa i auto-afirmació d'aquest anti-heroi em semblaven un mirall interessant on reflectir Paola, Dylan i Isabel.  De fet, una constant de l'obra és que aquests tres personatges no paren d'explicar-se a si mateixos la seva pròpia vida a través de personatges mítics, contemporanis o no: Per ells els contes són una salvació. Però tampoc em feu excessiu cas, potser m'ha afectat haver vist massa vídeos de Zizek.

Fa bon temps. La primavera sembla que arriba.

Dia 11.

9,30h Comencem la setmana repassant amb la Clàudia la coreografia del monòleg d'inici de la Paola, amb l'ajuda de l'Oriol. La Clàudia l'ha estat repassant molt i es nota, així que podem anar afinant els moviments i perfeccionant-lo. Els seus moviments han de semblar totalment orgànics i naturals, però no és gens senzill. De fet, en certa mesura, i entre moltes altres coses, aquest moment té molt d'escena d'acció, com les que fan els personatges femenins de les pelis de Luc Besson, o, perquè no dir-ho, el mateix IRON MAN. Però en aquest cas no tenim ni explosions, ni dobles, ni efectes especials, només una actriu en un espai totalment buit que ens ha de fer imaginar l'escena amb eines exclusivament teatrals. Oriol i Clàudia marxen a practicar.

10,30h Amb l'Anna comencem a treballar l'escena Isabel / Dylan del 2òn acte. El Manel no ha vingut avui, el tio està assajant dues obres a l'hora i es mereix un descans, sense cap mena de dubte. Podem encetar l'escena sense ell, de fet el tute més gran aquí el té ella, així que quan demà vingui podrà afegir-se fàcilment a la feina que haguem fet avui. Primer de tot, repassem el text i deixem clares les intencions. En aquesta escena, Isabel passa per nombrosos estats emocionals, i el recorregut ha de quedar molt clar. Comencem a parlar de possibles moviments, però sense marcar res encara. Per tenir el text des de fa poc més d'una setmana, Anna el té bastant ben après: Són set pàgines ben farcides de text.

12h La Clàudia i l'Oriol tornen, ens ensenyen el que han estat treballant. Tot i que Clàudia comença a estar ja una mica saturada de repetir non-stop els mateixos moviments, sembla que la cosa està agafant forma. També mirem com segueix el monòleg, el provem amb la música, i treballem com ha d'encaixar el seu text amb el so.

12,30h Amb l'Anna comencem a aixecar l'escena i a marcar els moviments, es tracta primer de tot de que siguin orgànics i que l'ajudin a transitar les emocions de l'escena de la millor manera possible, però aviat començo a veure quina posada en escena aquesta part necessita per poder explicar-se amb bellesa i de manera que tots els espectadors la puguin veure bé(ja que estem treballant amb el públic a tres bandes).

Pleguem a les 14h. És important que Anna i Clàudia tinguin temps per estudiar la feina d'avui.

Dia 12.

9,30h Avui sí, ara amb Manel, seguim donant forma, amb Anna, a l'escena que vam començar a aixecar ahir. Tot el que vam treballar ahir funciona. Hem d'anar pas a pas, fixant bé moviment i intencions, creant pauses, canvis de foco, i fent que la tensió pugi lentament però sense aturar-se. Passen moltes coses en aquesta escena, i totes s'han d'entendre.

No arribem al final. Hem de baixar a la planta 0. Avui s'ha convocat la roda de premsa per promocionar el tríptic TOT PELS DINERS i tots hi hem de ser.

12h

14h Aprofitem que hi som tots per dinar David, Victòria, Marcel, Nao i jo i posar en comú noves idees per cohesionar encara més l'arc dramàtic de Dylan a través de les tres obres. Haver vist un passe de MAMMON l'altre dia ens ha vingut molt bé per fer volar la nostra imaginació i entendre millor qui és aquest senyor i com explicar-lo millor. És una reunió prou fructífera.

16h Amb la Clàudia repassem el seu monòleg d'inici, però ara sencer. De principi a fi, primer només a nivell tècnic: Moviments, ritme, posicions, coreografia, música... Quan la Clàudia ja té clar el recorregut comença a ficar l'emoció. El fem uns quants cops, i m'encanta com està quedant. Ja comencem a ensumar-nos com pot arribar a ser, tot i que l'hem de deixar que arreli bé perquè tot arribi on ha d'arribar. Ja podem començar a ser més precisos amb les emocions, i a buscar exàctament què sent la Paola i com ho expressa. Per descomptat, això ens ajuda a descobrir més aspectes del personatge i a fer-nos noves preguntes. Estic content, ja tenim un dels tres monòlegs a públic que aguanten l'estructura de l'obra dibuixada de principi a fi. Encara no hem arribat a l'equador del procés, li dic a la Clàudia, ara té temps suficient per agafar consistència amb aquesta entrada tan complexa que té a l'obra.

Marxem a les 18h, em passo un moment per l'Espai Lliure, on Marcel i Nao estan muntant el seu MAMMON. Aquesta sala és una de les més màgiques on pots tenir la sort de treballar, l'intimitat que es crea l'hem de saber aprofitar.

El que queda de setmana estaria bé aconseguir aixecar el 2òn acte sencer, és un repte al que no sé si arribarem. El triomf màxim serà si divendres podem veure 2òn i 3er acte junts.

Ho aconseguirem?