producció de La Brutal.
9:30h
Encetem els assajos de CLEÒPATRA al torreó del Lliure de Montjuïc.
Tenim set setmanes i mitja, més o menys, per aixecar l'espectacle. He dirigit obres en menys temps real de feina, però mai en un període tan acotat(és el que té treballar des d'una companyia amb recursos més precaris). Aquest és un dels primers reptes amb els que em trobo.
Manel Sans ens explica quin és el Dylan que ha estat treballant amb Marcel i Nao a MAMMON. Estem fent un tríptic(MAMMON + CLEÒPATRA + ONZENA PLAGA = TOT PELS DINERS), i els tres equips artístics trobem molt important trobar alguna mena de cohesió entre les tres obres, més enllà del tema en qüestió: Els diners. El punt en comú més obvi entre les tres propostes és que el personatge de Dylan, interpretat pel Manel Sans, apareix a les tres obres. Els diferents autors de les tres peces hem pactat un arc dramàtic per aquest personatge, que passa pels tres arguments, amb la seva evolució i el seu viatge personal. Aquest és un altre dels reptes. Així doncs, trobo important que comencem a treballar sabent quins descobriments ha fet Manel amb les setmanes que ja porta assajant MAMMON. L'obra del Marcel i Nao s'estrenarà a l'abril, CLEÒPATRA al maig, estarem agafant el seu testimoni, en certa mesura.
Dylan m'interessa perquè el veig com un fill bastard de Gordon Gecko. La seva generació, els que ara s'apropen als 50, són els que van crèixer amb la "cultura del pelotazo" agafant poder a l'inconscient col.lectiu. Individualisme, cobdícia, triomf social... El fracàs del Dylan, un dels que es va quedar a les basseroles de l'"èxit", el veig com el fracàs d'un model social i d'uns valors. És un personatge que ens pot ajudar a investigar i a aprofundir en aquests temes. Per descomptat, la visió d'aquest personatge del Nao & Marcel o dels Selvas & Szpunberg i la meva no han de coincidir al 100%. L'exercici de posar diferents visions al servei d'un mateix mite em sembla molt engrescadora, i el referent de com els diferents Batman(Bob Kane/Frank Miller/Allan Moore) fins i tot poden ser antagònics és un exemple.
Manel ja ho té això clar i ja ens explica com està ficant cullarada per lligar coses de MAMMON amb CLEÒPATRA dintre de la seva manera de treballar apassionada i emocional. No tinc cap dubte de que, finalment, Manel serà el quart equip creatiu del projecte, tal i com s'implica i tal i com està fent seu el Dylan. "¿Tengo una enfermedad incurable y me están haciendo un homenaje?", pregunta Manel, ell també té un repte enorme davant seu.
Comentem també la lectura que vam fer la setmana passada. Cristina Lüngstemann i Claudia Benito, les dues altres actrius del repartiment, comencen avui a apropar-se a Isabel i a Paola, els seus personatges, al contrari de Manel, que porta setmanes apropant-se a Dylan. La lectura de la setmana passada ens va ajudar a poder entendre una mica la globalitat del text. Ja havien llegit coses, i fins i tot haviem treballat una mica a nivell individual, però fins que no vam llegir el text sencer entre tots no vàrem agafar una idea global de què proposa aquest text. Entenem que hi ha dues forces contraposades amb les que haurem de jugar: La poètica i la màgia de l'acte teatral vs. Un compromís gairebé militant amb el nostre aquí i ara, teatre mirall, àgora.
11h
Llegim el tercer acte i comencem a filar prim. Aquest serà el primer que muntarem.
Busquem en el text per entendre'l millor. Treballem ritme.
Cristina i Claudia es miren, demano que tot i que llegeixin s'ho diguin. M'agrada molt quan això passa, el que apareix quan una s'exposa a l'altre.
Els actors s'emocionen, tot i estar fent una primera lectura. Hi ha riures, alguna llàgrima. Entenc que el material emocional és potent, això no és garantia de res, de vegades al contrari, però sí que és una bona senyal.
Arriba l'Oriol Pla. Es dedica a observar-ho tot de lluny, primer. També entren de tant en tant Jose Novoa, escenògraf, Álvaro Bartolomé i Mireia Farrarons, producció. Tenen les seves tasques a fer, de les que sincerament estic tant ficat en aquell moment en l'assaig que no me n'entero.
13,15h
Oriol proposa uns quants jocs purament físsics. M'obliga a participar.
Juguem.
Treballem personatges, histrió.
Claudia, Cris i Manel són totalment diferents. Junts fan un trio delirant. Les seves morfologies, les seves metodologies de feina, les seves energies... s'agermanen molt poc. I això m'encanta: Aquesta obra, i sobretot el tercer acte que és el que ara ens ocupa, no deixa de ser la història d'una família que no té res en comú, excepte l'amor. Les seves diferències no són un problema, són una virtut.
Oriol demana a Claudia, Cris i Manel que, en dos minuts, aixequin La Caputxeta Vermella. Començar el primer dia petant-se el cul sempre és una bona estratègia. Més enllà d'això entenc que el que l'Oriol vol és obligar-los, des de ja, a fer companyia.
14h
Acabem per avui.
Marxo a dinar amb el Manel.
Encetem els assajos de CLEÒPATRA al torreó del Lliure de Montjuïc.
Tenim set setmanes i mitja, més o menys, per aixecar l'espectacle. He dirigit obres en menys temps real de feina, però mai en un període tan acotat(és el que té treballar des d'una companyia amb recursos més precaris). Aquest és un dels primers reptes amb els que em trobo.
Manel Sans ens explica quin és el Dylan que ha estat treballant amb Marcel i Nao a MAMMON. Estem fent un tríptic(MAMMON + CLEÒPATRA + ONZENA PLAGA = TOT PELS DINERS), i els tres equips artístics trobem molt important trobar alguna mena de cohesió entre les tres obres, més enllà del tema en qüestió: Els diners. El punt en comú més obvi entre les tres propostes és que el personatge de Dylan, interpretat pel Manel Sans, apareix a les tres obres. Els diferents autors de les tres peces hem pactat un arc dramàtic per aquest personatge, que passa pels tres arguments, amb la seva evolució i el seu viatge personal. Aquest és un altre dels reptes. Així doncs, trobo important que comencem a treballar sabent quins descobriments ha fet Manel amb les setmanes que ja porta assajant MAMMON. L'obra del Marcel i Nao s'estrenarà a l'abril, CLEÒPATRA al maig, estarem agafant el seu testimoni, en certa mesura.
Dylan m'interessa perquè el veig com un fill bastard de Gordon Gecko. La seva generació, els que ara s'apropen als 50, són els que van crèixer amb la "cultura del pelotazo" agafant poder a l'inconscient col.lectiu. Individualisme, cobdícia, triomf social... El fracàs del Dylan, un dels que es va quedar a les basseroles de l'"èxit", el veig com el fracàs d'un model social i d'uns valors. És un personatge que ens pot ajudar a investigar i a aprofundir en aquests temes. Per descomptat, la visió d'aquest personatge del Nao & Marcel o dels Selvas & Szpunberg i la meva no han de coincidir al 100%. L'exercici de posar diferents visions al servei d'un mateix mite em sembla molt engrescadora, i el referent de com els diferents Batman(Bob Kane/Frank Miller/Allan Moore) fins i tot poden ser antagònics és un exemple.
Manel ja ho té això clar i ja ens explica com està ficant cullarada per lligar coses de MAMMON amb CLEÒPATRA dintre de la seva manera de treballar apassionada i emocional. No tinc cap dubte de que, finalment, Manel serà el quart equip creatiu del projecte, tal i com s'implica i tal i com està fent seu el Dylan. "¿Tengo una enfermedad incurable y me están haciendo un homenaje?", pregunta Manel, ell també té un repte enorme davant seu.
Comentem també la lectura que vam fer la setmana passada. Cristina Lüngstemann i Claudia Benito, les dues altres actrius del repartiment, comencen avui a apropar-se a Isabel i a Paola, els seus personatges, al contrari de Manel, que porta setmanes apropant-se a Dylan. La lectura de la setmana passada ens va ajudar a poder entendre una mica la globalitat del text. Ja havien llegit coses, i fins i tot haviem treballat una mica a nivell individual, però fins que no vam llegir el text sencer entre tots no vàrem agafar una idea global de què proposa aquest text. Entenem que hi ha dues forces contraposades amb les que haurem de jugar: La poètica i la màgia de l'acte teatral vs. Un compromís gairebé militant amb el nostre aquí i ara, teatre mirall, àgora.
11h
Llegim el tercer acte i comencem a filar prim. Aquest serà el primer que muntarem.
Busquem en el text per entendre'l millor. Treballem ritme.
Cristina i Claudia es miren, demano que tot i que llegeixin s'ho diguin. M'agrada molt quan això passa, el que apareix quan una s'exposa a l'altre.
Els actors s'emocionen, tot i estar fent una primera lectura. Hi ha riures, alguna llàgrima. Entenc que el material emocional és potent, això no és garantia de res, de vegades al contrari, però sí que és una bona senyal.
Arriba l'Oriol Pla. Es dedica a observar-ho tot de lluny, primer. També entren de tant en tant Jose Novoa, escenògraf, Álvaro Bartolomé i Mireia Farrarons, producció. Tenen les seves tasques a fer, de les que sincerament estic tant ficat en aquell moment en l'assaig que no me n'entero.
13,15h
Oriol proposa uns quants jocs purament físsics. M'obliga a participar.
Juguem.
Treballem personatges, histrió.
Claudia, Cris i Manel són totalment diferents. Junts fan un trio delirant. Les seves morfologies, les seves metodologies de feina, les seves energies... s'agermanen molt poc. I això m'encanta: Aquesta obra, i sobretot el tercer acte que és el que ara ens ocupa, no deixa de ser la història d'una família que no té res en comú, excepte l'amor. Les seves diferències no són un problema, són una virtut.
Oriol demana a Claudia, Cris i Manel que, en dos minuts, aixequin La Caputxeta Vermella. Començar el primer dia petant-se el cul sempre és una bona estratègia. Més enllà d'això entenc que el que l'Oriol vol és obligar-los, des de ja, a fer companyia.
14h
Acabem per avui.
Marxo a dinar amb el Manel.
No hay comentarios:
Publicar un comentario