Assajos. Dia 5.

Camino cap el Teatre Lliure, com cada matí, pels carrers del Poble Sec.

El personatge d'Isabel ha estat sempre envoltat de dificultats. Una de les més obvies ha estat el tema de l'edat, mai havia escrit un personatge tan important d'aquesta edat. Luisa Matienzo, la productora Tusitala, amiga i sòcia molt sovint, sempre em retreia que només escric sobre "jovencitos". Ha estat un repte per un Piter Pan com jo intentar donar veu a una dona de 65 anys.

A l'hora de buscar l'actriu també va ser una aventura. Jo estava entossudit en aconseguir que hi participés una en concret, una de les més grans actrius catalanes en aquesta franja d'edat, i després de molta paciència i insistència vam aconseguir el seu sí. A menys d'un mes de començar els assajos em va trucar per dir-me que li havia sortit una sèrie i no podria fer l'obra. Així doncs, vam començar a buscar opcions amb temps escàs de marge.

Ara, de nou, el personatge d'Isabel ens tornava a donar problemes, fins i tot un cop començats els assajos.

De vegades als directors, sobre tot quan som també autors del text i no hem tingut temps d'agafar distància, ens costa canviar la perspectiva de les coses. L'alegria, la canallesca i la convicció que necessita el personatge d'Isabel sempre havia pensat que coincidien amb els atributs de l'Anna Azcona, però el fet de veure-la massa jove pel personatge havia fet que decidís no trucar-la i decantar-me per altres opcions.

Ara que el personatge tornava a estar vacant la vaig trucar de seguida. Per sort, no només podia pujar-se al carro immediatament sinó que semblava entusiasmada per la proposta, ahir li vaig enviar el text i vindria en un parell d'hores al Teatre per parlar del tema.

Què passa si Isabel passa de tenir 65 anys a tenir-ne 50? El que perdem és massa greu?

9,30h

Treballem amb la Clàudia el seu monòleg d'inici. Primer el fa d'una tacada, a la seva manera, bastant allunyat del que jo imagino, però és perfecte començar tirant-se a la piscina, i ella és una actriu valenta a la que li agrada arriscar.

Investigant en el monòleg i treballant poc a poc cada bloc i cada intenció anem descobrint les particularitats d'aquest personatge: El seu humor, la seva manera de sobreviure, com mira el món, què li fa por, què li arriba al cor. Cada concret que trobem ens ajuda a definir qui és aquesta noia. Clàudia va descobrint aquestes petites capes i ràpidament les va incorporant. Ella diu que és una mica lenta en el procés, però jo la veig fent passes fermes molt ràpidament. Per això em sembla molt necessari començar els assajos d'aquesta obra treballant els monòlegs a públic, no només són els més complexos i com més temps per matissar-los tinguem millor, a més a més són el pont perfecte per després enfrontar-nos a les altres escenes perquè ens expliquen molt bé l'ànima de cada personatge.

Quan acabem, encara no hem passat de la meitat del monòleg, però la Paola comença a estar més aprop de nosaltres.

11h

Arriba l'huracà Anna Azcona. Quin tros de dona. Amb un somriure i un ritme trepidant va posant-se a tothom a la butxaca. Baixem a prendre un cafè i a parlar del personatge i, un cop al bar, comença a repartir petons i abraçades a tots els seus vells amics. Està encantada d'estar al Lliure, com si fos a casa seva, ningú no diria que li vam oferir el paper ahir a la tarda. Està entusiasmada pel personatge, "És un personatge de premi!". Després de parlar una mica de les quatre coses bàsiques de l'Isabel, de com ella és el sostre d'aquesta història i com més amunt anem amb ella millor, seiem amb Manel, Clàudia i Mireia. En un moment ja s'ha creat un ambient de companyia, sé que això rutlla perquè em sento profundament alegre.

12h

Llegim l'obra sencera. Anna ajuda a que tot l'humor àcid i rabiut amb el que he escrit el text surti a la superfície, les seves decisions intuitives(no crec que hagi tingut temps de llegir el text més de dos cops, com a molt) són, en la seva majoria, molt encertades. També comprovo que les escenes que hem treballat amb el Manel i la Clàudia comencen a funcionar, com a mínim, ara per ara, asseguts. Vaig posant les músiques de l'obra per ajudar a crear l'atmosfera.

La Clàudia i el Manel estan encantats. Hem de PARAR la lectura més d'un cop perquè ens petem de riure. Sembla que estem fent una altra obra. Crec que, per fi, CLEÒPATRA és la particular comèdia que jo volia escriure.

14h

Acabem la primera setmana d'assajos endarrerits però entusiasmats.

Dinem Manel, Anna, Clàudia i jo. Veig que realment ara Dylan i Isabel, els grans, són dos animals molt similars, i això pot fer més especial a Paola, la jove. Si treballem per aquesta línia poden sortir coses guapes.

Els hi explico el calendari de la propera setmana. Haurem d'anar per feina per recuperar el temps perdut, però també haurem de deixar que Anna s'incorpori sense entrebancs.

Dedico la resta del dia i de dissabte a traduïr tot el personatge d'Anna al català, ja que aquest és el llenguatge en el que ella s'expresa més còmodament. De fet, ara tenim una obra 99% en català. Aprofito per fer un repàs íntegre al text, perfeccionar-lo. També invento una versió castellana de la lletra del tema musical de Cleòpatra, a partir de la cançó original de 1917 de Morgan i Coogan. Enregistro una versió improvisada, cantada per mi, amb el telèfon i l'envio per wassap a l'Anna, que l'haurà de cantar, i a l'Oriol Pla, coreògraf, i Wolf Gang Lightning, músic i arreglista. Espero que no em perdin el respecte.

No implica res el canvi d'edat en el personatge, realment. Sembla mentida, que no hagi entés encara que les persones no som edats. L'Anna té l'energia, i connecta impresionantment bé amb l'equip.

I així acaba la primera setmana. Ara és important recuperar el temps perdut i redreçar el camí. La propera setmana haurem de recuperar confiança i agafar fermesa com a companyia, per poder fer una arrencada amb arrel.

Podem estar contents, dintre de tot. Obviament, encara que estic content amb com hem solucionat el problema, em sap molt greu haver arribat a aquesta situació. És important fer una reflexió profunda i entendre exàctament què ha passat, aprendre de l'experiència perquè la frustració i l'stress que ha causat no hagin estat en và, però també sento que hem tingut una capacitat de reacció molt ràpida.

I, per descomptat, com sempre, el més important, hem tingut molta sort.