Assajos. Dia 9.

Abans d'anar a l'assaig em prenc un cafè al Terra Alta, el bar del carrer Hospital que és també la seu Barcelonesa de la penya de l'Osasuna FC. Les millors truites del barri Xino, sense cap mena de dubte. El fill dels amos, l'Imanol, guitarrista dels Fuckin' Bollocks(i, per cert, fa anys, company d'aventures rockabillies amb el Gato, el músic que ens està fent el tema del clímax final, "al final tot encaixa") de tant en tant m'explica històries del barri. Fa temps em va parlar d'uns asidus al bar, una vella prostituta i el jove a qui li havia llogat una habitació, i la seva peculiar relació romàntica; en el seu moment vaig pensar que era una història digna d'una obra de teatre que algun dia hauria d'escriure. Quan vaig començar a treballar en CLEÒPATRA vaig recuperar aquesta "història de barri" com a punt de partida, però poc a poc vaig anar descobrint, al documentar-me i investigar en el tema, que la història podia crèixer cap un altre lloc, potser més interessant, i que les històries que ens expliquem, fins i tot les orals, que semblen més lliures, parlen de vegades més dels nostres prejudicis que realment del món que ens envolta. Part del canvi que va anar patint la trama en les meves notes va venir de la gent que vaig anar coneixent i que em va demanar més respecte a l'hora de tractar certs temes, temes que els implicaven personalment. Finalment, van ser els mateixos personatges els que van començar a fer-se forts, i a demanar-me, com autor, l'amor i la sort que es merèixen.

El tema de les treballadores sexuals, o prostitutes (ja com defineixis el que fan suposa un posicionament ideològic impossible d'evitar), és dels més polèmics, i les susceptibilitats que desperta superen el discurs dreta/esquerra. Precisament per això, perquè crec que el teatre, i més el teatre públic, ha de servir per a proposar-nos debats sobre el món que ens envolta (i, no ens enganyem, també perquè m'agrada remenar una mica les nostres zones de comfort ideològic), vaig decidir que CLEÒPATRA giraria, entre d'altres, al voltant d'aquest tema. Aquest, tambè com altres temes que es toquen a l'obra, últimament apareix més als mitjans de comunicació més massius, gràcies sobre tot a la feina d'algunes activistes que estan començant a trencar amb l'estigmatizant tendència a no deixar parlar mai de la prostitució a les dones que l'exerceixen. L'organització sindical de les treballadores sexuals i la feina que estan fent per empoderar-se està arribant fins i tot als diaris generalistes i els informatius de la TV, creuant la frontera del mainstream. Quan estava construint el personatge que dona títol a l'obra vaig trobar en aquestes dones i la seva lluita una gran inspiració, i ara els col.legues que han llegit el text de CLEÒPATRA m'avisen quan veuen situacions similars a les que explico a l'obra comentades als telenotícies. No és casualitat, els hi dic, de fet em va costar molt trobar els referents concrets per donar forma a la Isabel(coneguda també com Cleòpatra) fins que no vaig donar amb aquestes dones valentes que per fi estan trencant amb la seva invisivilització. La feina d'un any de documentació ha servit perquè, sense que aquesta fos la meva intenció original, estiguem fent una obra de text que, malgrat el lent procés que l'escriptura i els assajos demanen, parla de coses que són de l'actualitat més immediata.

9,30h Comencem a treballar el número musical amb l'Anna i l'Oriol. Busquem inspiració en els vídeos de Bob Fosse que hem estat mirant amb l'Oriol, i decidim que aproparem els moviments a l'estil de dansa jazz, i si cal demanar ajuda en aquest sentit ho farem. També anem concretant quan pujarà i baixarà el ritme de la música, quan necessitem que s'aturi, quan ha de tenir més swing... Oriol s'encarregarà de passar-li aquesta informació al Gato perquè ens faci una nova demo amb l'estructura definitiva. Quan arriben la Clàudia i el Manel anem concretant, punt per punt, l'esquelet bàsic de la coreografia. Deixem la definició precisa dels moviments per un altre dia, quan estiguem més segurs amb l'arquitectura general. Ara, del que es tracta, és d'acabar de trobar la personalitat a grans trets del número, la dramaturgia que hi ha d'haver darrera, la relació entre els personatges i el públic, els crescendos que hem d'inventar, l'arc que el sustenta(molt important: com el fem acabar!) i com ha de ser exàctament l'humor d'aquesta peça. Arribem a unes decisions bàsiques que ens engresquen. Per primer cop, tenim la sensació de que estem encarrilats amb el número.

11,00h Abans que Oriol marxi a fer un bolo amb Espai Dual, ell i Clàudia revisen els moviments que del monòleg a públic d'inici. La partitura ja està feta, però ella necessita repasar-la a conciència, i ho entenc, perquè no només té la seva complexitat (s'ha de moure i parlar alhora, en frasses i posicions curtes i molt precises) sinó que a més a més personatge i actriu es mouen de manera diferent, i això ens ajudarà a que la Clàudia pugui fer una composició més particular. Sé que ella pot fer això i més, quan més possibilitats li veig a un actor més m'agrada retar-lo a trobar colors que no està acostumat a fer servir.

11,30h Amb els tres, la Clàudia, el Manel i l'Anna repassem els moviments i posicions, i algunes intencions, les més clares, de tot el tercer acte. És una feina bastant pesada, i els hi aviso que no acabin de posar les seves emocions ara per ara perquè estarem repetint i maxacant per tal que puguin memoritzar bé la posada en escena general. Ja vam treballar ahir i abans d'ahir tota aquesta part, així que puc començar a fixar-me en els detalls, i a concretar millor quan es mouen, quan no, si aquí donen una passa o donen dues, si aquí són al centre de l'escenari o una mica a la dreta o a l'esquerra, si aquesta frasse va acompanyada d'un gest o no, si es miren en aquesta replica o miren a una altre banda, si el cigarro se l'encén abans o després del peu de l'altre actor. Concretant cada petit detall anem donant més sentit a l'escena i anem descobrint millor la seva essència. En algún moment sel's hi escapa alguna emoció i podem ensumar-nos la potència que el tercer acte pot arribar a tenir. Són moltes pàgines, passen bastantes coses, i a les dues i pico acabem esgotats però per sort hem arribat al final. Demà, per fi, podrem llençar-nos a l'escena. Podrem veure el tercer acte. Ganes.

Torno a casa a les tres i pico i just al portal em trobo a la Paula Ezquerra, una de les impulsores de l'Assamblea de Prostitutes de Barcelona i activista de Putes Indignades, a qui conec del barri des de fa anys, una lluitadora de cap a peus. De vegades em dic que he de ser neutral ideològicament quan escric perquè faig teatre per tothom, no només per la gent que pensa com jo, ja que predicar als conversos és detestable, però parlant amb la Paula penso que també he d'anar amb compte amb aquest discurs, perquè té quelcom de deshonest. Admiro el valor de la Paula i tota la feina que està fent. En això no puc ser neutral. Espero que vingui a veure l'obra. I espero que li agradi.