producció de La Brutal.
Poc temps per escriure aquest diari d'assajos els últims dies.
La nostra fita era tenir l'obra aixecada sencera amb un mínim de confiança per ensenyar-la a un grup d'amics i socis el divendres en un assaig obert. I mentrestant anar compartint-la amb la resta de l'equip: Escenografia, so, il.luminació, caracterització...
Primer vam aconseguir poder tenir un parell de passes tècnics, però aquesta obra, sense l'humor i l'emoció que demana, es fa massa feixuga. No va estar fins el passe de divendres que realment vam poder copsar què estem fent.
Tota la feina va resultar en un passe emocionant que em va obligar a marxar de la sala d'assaig només acabar.
Ara tenim dues setmanes per trobar tots els matissos possibles, per agafar el ritme amb virtuosisme, aprofundir en els personatges i en el seu recorregut, agafar seguretat i que els actors puguin dominar els pocs aspectes tècnics que demana l'obra, però que hi són. També és el moment de prendre decisions fermes amb Jose sobre la roba, amb David i Rai sobre les llums, amb Mar sobre l'espai sonor... I d'apretar en la promoció per poder aprofitar les tres setmanes d'exhibició al màxim i petar-ho des del dia 1.
Tenim dues setmanes on podem treballar sense la por i l'stress de no arribar, l'obra ja està muntada i ens agrada el material que tenim, però precisament per això no puc caure en la trampa de confiar-me. Sento que aquest és el moment de la veritat, on realment puc fer la meva feina, on puc aconseguir si m'hi poso que tots anem a les profunditats de la història que tenim entre mans. Ens seria molt fàcil pensar que ja ho tenim tot fet, i és ben al contrari, és ara quan queda tot per descobrir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario