Assajos. Dia 14.

Em Trobo al Manel a punt de pujar per la rampa que porta al Teatre Lliure per darrera. Decidim ssmorzar una mica al PA Patxoca, el bar mític portat per xinesos que serveix de segona casa als alumnes del Institut del Teatre. Manel m'explica que i el Marcel i el Nao estan canviant moltes coses del seu Dylan pocs dies abans d'estrenar i això té a veure amb les decisions que tots els dramaturgs del tríptic TOT PELS DINERS estem prenent. El tio s'està fotent un bon tute entre els assajos de les dues obres i els nervis lògics per estar a punt d'estrenar. I avui, precisament, tampoc el deixaré descansar gaire: Tot el 2òn acte gira al voltant del seu personatge i és el que ara aquest ens ocupa: La nostra fita es poder veure'l sencer demà. Manel té una entrega inesgotable en aquest projecte, si no fos per això la situació seria bastant complicada.

9,30h Treballem el monòleg Dylan a públic del 2òn acte. Feia dies que no el tocàvem i avui l'hauriem d'acabar. És molt llarg i hem de trobar una estructura que no permeti que l'espectador s'apalanqui. En sí mateix, aquest monòleg és un viatge i finalment trobem l'estructura que ens permet fer-lo en la seva totalitat. Manel acaba emocionant-se al final de l'últim passe. Ho tenim. Estem satisfets. I, a més a més, ens ajuda a entendre molt com haurà d'entrar a l'escena següent.

10,30h Ens tornem a enfrontar l'escena Paola / Dylan del 2òn acte. El matalàs que vam utilitzar ahir no ens funciona, fem l'escena amb el llit sencer i la cosa rutlla més. Intento trobar una estructura millor de la que vam fer servir ahir. Funciona més, però encara no m'acaba de fer el pes. Encara estem en la fase "italiana", anem muntant pas a pas, i quan sembla que tenim la matemàtica una mica clara els hi demano que la facin amb les emocions que toquen, Manel i Clàudia van adaptant-se als canvis que els demano; la cosa es fa més interessant, poc a poc, però encara no em quadra. Sé que hem d'avançar i passar a la següent escena del dia si volem arribar a la nostra fita, però tampoc em puc conformar amb una feina que encara no sembla funcionar del tot. Els demano que la facin un últim cop, amb unes implicacions emocionals més concretes, i a partir d'uns fets de MAMMON que Manel m'explica i que jo no acabava de tenir clar, uns antecedents emocionals que ens poden ajudar a que tot vagi més rodat. Aquest últim passe de l'escena ens convenç més, i ens ajuda a entendre exàctament quina és l'essència d'aquesta escena. Tot i això no estic del tot convençut, espero que els propers dies ho vegi més clar. Ara per ara, aquesta és l'escena més problemàtica de l'obra, sembla.

12,00h Tornem amb l'escena Isabel / Dylan del 2òn acte. Hem d'insistir si volem tenir-la fina. Però, tot i això, anem veient que ens pot quedar una cosa molt guapa. Es tracta de fixar molt bé tots els canvis emocionals i de moviments que demana, però no parem de descobrir capes noves. És una escena difícil, sí, però funciona molt bé. Faig uns quants canvis a partir del que ahir vam parlar amb la Clàudia d'algunes coses que no acabaven de quedar clares. Sembla que funciona millor, sí. Veig l'escena des de diferents angles, ja que no ens podem oblidar de que treballem a tres bandes, i la disposició dels personatges és una mica peculiar(no estan tan centrats a escena com altres moments), sembla que tots els punts de visió poden tenir la seva gràcia. Mireia mira part de l'assaig i s'ho passa teta. Bé. Crec que amb aquesta escena sí que anem bé.

14,30h Acabem per avui. Decideixo que no farem els actes 2 i 3 demà amb tota la carn emocional, només ens ocuparem en anar de principi a fi en format "italiana", per acabar de tenir clars moviments i canvis d'escena, que hauran de fer els mateixos actors. Necessitem una mica més de definició abans de que els actors es llencin a la piscina. És una lleugera derrota, però no es tràgica. Anem bé, crec.